Juny de 1982. Barcelona.
Calor i molta xafogor. Massa potser fins i tot per el que els barcelonins
estàven acostumats. A la Ciutat Comtal s’esperava un esdeveniment que avui dia
però, se’ns perfila com un impossible. La selecció de rugbi d’Irlanda es personava
per jugar, no contra Espanya, sino contra el XV de la Ginesta (símbol de la selecció
catalana, flor present a tots el Països Catalans)
La raó era un torneig a
quatre amb motiu del Mundial de Fútbol d'Espanya'82 –que enfrontaria les
seleccions ja esmentades, contra els gals i els hibernis de més enllà del mur
d’Adrià.
Arribava Irlanda com la
flamant campiona del V Nacions després de set anys de sequera. Aquells eren
sense cap mena de dubte altres temps. Temps de bigotis i cabells llargs despentinats,
de colls de samarreta de cotó bén blancs, i de beure cervessa –i molta– al
tercer temps.
Entre tots aquells jugadors catalans
vull destacarne'n un en particular, el Sergi Loughney. Un flanker de pare irlandès i mare
catalana, va començar a jugar amb 10 anys al BUC i amb setze va passar a
defensar el colors del FCB on va coincidir amb Jordi Pujol i Ferrusola, que a
més de suposadament pujar bosses de calers a Andorra, també pujaba feia un
temps l'oval cap a línia de marca rival.
Sergi ho va tenir que deixar als 27 anys arran d'una molt greu lesió de
genoll que es va fer durant un partit oficial de la selecció espanyola davant
els fills de l'Illa del Núvol Blanc, els All Blacks, al 1988 al mític Central
de Madrid. Un any abans peró, va poder trepitjar la gespa de Murrayfield amb el
XV del Lleó on vàren perdre a la catedral del rugbi escocés per un més que satisfactori
25 a 17 (si, eren altres temps).
El partit que es va disputar a La Foixarda va ser
guanyat per els irlandesos per un altre respectuós 17-22, on Catalunya va fer
suar de valent les Guinness als irish –manant el Principat 13-12 al descans–. Crec que val la pena valorar-ho per analitzar on ens trobem avui dia, ja que
per exemple, el Munster Academy (equip filial del totpoderós cérvol coronat) va
inflingir un correctiu sever al Barcelona Rugby (combinat d'equips de la
ciutat) fa no gaire.
Actualment també tenim un jugador
catalano-irlandés jugant a Leinster i capitanejant la U-20 de trèvol, en Jordi
Murphy, un altre flanker nascut a
Barcelona i que parla perfectament el català, peró que en aquest cas no ha
defensat mai, ni ho farà, l'elàstica sang i or.
He cregut oportú fer valer al Sergi Loughney, per
la seva implicació en el creixement d'aquest esport a Catalunya, i la seva
defensa amb la que fora la plataforma SOS
Rugbi Català i altres implicacions més, tals com compartir candidatura a la
presidència de la FER.
Només esperem que, qui sap si properament, un dia
poguem tornar a compartir, aquest cop de forma oficial, unes birres amb els
companys irlandesos.
Brindem-hi tots plegats! Cheers!
Sergi Loughney, propietari del Kitty's Irish Pub Barcelona amb el seu fill al 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada